Una nit més, Evgeni Kissin va tornar a exhaurir les entrades del Palau de la Música per demostrar que és un dels pianistes més brillats de l'actualitat.
Amb un programa variat en gènere i estil, el pianista va incloure música de grans mestres del barroc, del romanticisme i del segle XX. La Partita núm. 2 de J.S.Bach, una de les més exigents tècnicament de la col·lecció de suites del mestre alemany, va inaugurar el concert.
Va seguir el seu estimat Chopin, amb dos nocturns (el núm. 1, op. 27; i el núm. 2, op. 32) i, de la mateixa època compositiva, l'Scherzo núm. 4, una peça que travessa diferents estats d’ànim, des de l'alegria al recolliment.
La segona part va estar dedicada íntegrament a Dmitri Xostakóvitx. Amb la Sonata núm. 2, dividida en tres moviments; per acabar amb un toc neobarroc amb els Preludis i fugues, núms. 15 i 24, op. 87.
Després de llargues ovacions, el solista va voler agrair al públic els aplaudiments regalant tres bisos: Sicilienne BWV 1031 de J.S.Bach; i el Scherzo núm. 2 i el Vals núm. 7 de Chopin.
Com sempre un recital magnífic en el que Evgeni Kissin va captivar i encisar l'audiència, a qui va voler saludar i oferir signatures a la sortida del concert.