Després de 42 anys, la National Symphony Orchestra de Washington va tornar al Palau de la Música Catalana amb un desplegament impressionant i amb el seu director Gianandrea Noseda, per interpretar un programa de compositors del S. XX i XXI.
Un concert que va començar amb l'estrena europea del Concert per a orquestra Wake up, del compositor resident al Kennedy Center, Carlos Simon. Una obra que va sorprendre al públic pels seus matisos i que recordava a les bandes sonores de múltiples pel·lícules.
Seguidament, va aparèixer la gran convidada, Hilary Hahn. Amb un vestit de gala, va intepretar el Concert per a violí de Korngold. La complicitat amb l'orquestra i el director va ser clara, intercanviant gestos i mirades, per marcar un Allegretto Finale perfecte.
La violinista va voler agrair les llargues ovacions al públic amb dos bisos. En primer lloc, la primícia mundial d'una obra que el mateix Simon ha compost per ella, Shards of the light; seguida de la Partita núm. 3, Gavotte en rondeau, de J.S.Bach.
A la segona part, orquestra i director van superar el gran nivell de l'anterior, amb una Simfonia núm. 5 de Xostakóvitx "desesperada", com la va definir el mateix director, va ser d'una execució impecable.
Un Palau de la Música sense paraules que encara va poder escoltar un breu bis més, Nimrod, de les Variacions Enigma, d'Edward Elgar. Un públic que va viure un concert per recordar, amb uns artistes que van voler agrair la seva assistència sortint a signar, on ja els esperava una llarga cua d'admiradors.