Rèquiem de Mozart

Josep Pla (1728 - 1762): Stabat Mater en Mi bemoll major

Wolfgang Amadeus Mozart: Rèquiem K. 626, en re menor

L’últim any de la seva vida, Mozart no només oferia al món el seu inacabat Rèquiem, sinó també La flauta màgica, La clemenza di Tito, el Concert per a clarinet, el motet Ave Verum Corpus, l’últim dels seus concerts per a piano (el núm. 27), diversos lieder, minuets, danses i contradanses per a orquestra, algunes àries, un quintet de corda, variacions per a piano i un munt de peces més (només amb les obres de l’últim any ja hauria passat a la història!).

I també dues petites cantates: Vosaltres que reverencieu el Creador de l’univers infinit... i Proclamem la nostra alegria!..., que respiren l’esperit de l’Oda de Schiller que Beethoven convertiria en la novena...

Tot l’últim any de la seva producció té molt d’epíleg i de salutació, i es barregen els temes sacres, els temes humanistes de la maçoneria, l’exaltació de la dona o la música per si mateixa...

L’inacabat Rèquiem és el coronament de la seva miraculosa producció. Que sigui inacabat només ens recorda que la natura sempre està per damunt dels nostres anhels. Gianandrea Noseda, principal director convidat al Mariïnsky durant anys i a la London Symphony, i titular de la National Symphony Orchestra i de l’Orquestra de Cadaqués, sap que el Rèquiem de Mozart és molt més que una obra bellíssima...

El Rèquiem ha adquirit per a la humanitat, des del primer compàs de la seva existència, una dimensió metafísica i, com deia el mateix Mozart a la seva última cantata, expressa un desig de fraternitat:

Que la nostra alegria sigui proclamada

fortament i alegre per l’orquestra,

que el cor de cada germà se senti

ressonar en aquests murs.

Car consagrem avui aquest lloc,

a través de la cadena daurada de la fraternitat

i de la unió autèntica dels cors,

com el nostre temple.