Gaziel i Picarol, dos drames modernistes (Aniversari Granados)

Enric Granados / Apel·les Mestres: “Gaziel” i “Picarol”

Dos drames modernistes catalans. 

Després de la recuperació de l’òpera Follet, apostem un cop més pel teatre líric modernista amb música d’Enric Granados i llibret d’Apel·les Mestres. En aquest cas us proposem la recuperació de dues obres més breus, amb diàlegs parlats, que estaven destinades a les sessions del Teatre Líric Català (Tívoli) i dels Espectacles-Audicions Graner (Teatre Principal) de Barcelona.

Picarol és una comèdia lírica o balada dramàtica en un acte sobre llibret d’Apel·les Mestres que, inspirat en el tema de Notre-Dame de Paris de Victor Hugo, ens presenta el drama d’un joglar enamorat de la seva princesa  a l’època medieval. Va ser estrenada el 1901 dins la temporada del Teatre Líric Català que es feia al Tívoli de Barcelona, i va tenir quatre produccions diferents, amb més de cent representacions entre 1901 i 1906. Consta de sis números musicals a càrrec d’Enric Granados, entre els quals la “Cançó del cuc i l’estrella”, que és el nucli generador de l’obra.

A Gaziel, Apel·les Mestres va adaptar el mite fàustic aplicant-lo a un artista del seu propi temps, amb una crítica irònica a la societat burgesa de l’època. Aquest poema líric-dramàtic en un acte i tres quadres té vuit números musicals a càrrec de Granados, alguns d’ells purament instrumentals, i demana quatre solistes, cor masculí i orquestra. Va ser estrenat al Teatre Principal de Barcelona l’any 1906, dins els Espectacles-Audicions Graner.

Amb motiu del 150 aniversari del naixement d’Enric Granados recuperem aquestes dues obres, interpretades per l'Ensemble de l’Orquestra de Cadaqués i el Cor de l’Auditori Enric Granados de Lleida sota la direcció musical de Jaime Martín, i amb una posada en escena a càrrec de Marc Rosich.