I.
Schubert, Sonata núm. 9 en si major, op.147, D. 575
Schubert, Sonata núm. 18 en sol major, op.78, D. 894
II.
Chopin, Balada núm. 1 en sol menor, op. 23
Ferenc Liszt, Funérailles (Harmonies poétiques et religieuses, 7)
Liszt, Vals Mephisto núm. 1, 'Der Tanz in der Dorfschenke' ('El ball a la taverna del poble')
¿Com es podria definir Daniel Barenboim? ¿Un gegant incansable, un Hèrcules de la música? ¿O un fenomen únic? (així el va qualificar –bon ull– el veterà director d'orquestra Wilhelm Furtwängler quan el pianista tenia només 11 anys…). En tot cas, es tracta d'un dels grans intèrprets dels segles XX i XXI, un artista que a la seva feina hi ha incorporat també un credo ètic i intel·lectual insubornable.
Deu anys després de la seva última visita a Barcelona com a solista, és un immens plaer retrobar-nos amb aquesta figura homèrica de la música del nostre temps. Un recital que sens dubte ens farà pensar, amb Barenboim, que la música té un significat que no es pot expressar en paraules.